Eren
les dotze de la nit passades, ja estàvem a l'1 de novembre, la nit
de Haloween. Era amb els meus amics en un parc no gaire lluny de
casa, tothom portava la seva jaqueta perquè començava a fer una
mica de fred. Tots acabàvem de sopar en el nostre bar preferit on
ens feien els millors entrepans. Tothom estava alegre i content
perquè tot anava bé i no teníem cap mena de problema. Però això
no va durar gaire temps, la parella que tenia al meu costat del banc
van cridar que les escombraries del costat del parc començaven a
cremar-se, cada cop les les flames eren més altes i l'altre
contenidor també començava a encendre's, dos amics meus, que
estaven en un altre banc, van decidir apropar-s'hi per apagar el foc,
van anar-hi ells dos perquè des de que són petits tenen el somni de
ser bombers. Tots nosaltres ens vam quedar bocabadats i això no és
el pitjor... El pitjor és que uns minuts després va passar un cotxe
de policia, van baixar del vehicle, van venir cap a nosaltres, vam
intentar explicar el que havia passat, però no va haver-hi manera,
no ens van voler escoltar. Encara que no teníem gaire cares
d'innocents aquest cop no havíem sigut nosaltres. El policia va
cridar un altre cotxe per així detenir-nos a tots.
En
el cotxe, el meu amic d'infància em va explicar que abans d'anar a
apagar el foc havia vist com una ombra s'allunyava corrents del lloc
del fets, però no va poder veure exactament com era, això només
m'ho va dir a mi ja que pensava que els altres no el creurien.
Un
cop arribat a la comissaria els policies van trucar els nostres pares
per informar-los dels fets, la veritat és que no van estar gaire
contents, però jo vaig tenir sort i els meus pares em van creure,
ara bé, molts dels meus amics no van tenir aquesta sort i van estar
castigats dies i dies...
